en proves
Contingut
21 de febrer del 2005
La “comunitàcola” sense pels a la llengua
La comunitat de quaderns de bitàcoles, almenys la part més periodística, no només pren quota als mitjans tradicionals, sinó que acusada de falta de rigurositat i tot, els pretenen donar una lliçó de periodisme lliure. En pocs mesos, als EUA, han descobert diversos enganys que han fet caure a tres importants comunicadors.
Vota:
  • Actualment 2 sobre 5
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Primer va ser el consagrat periodista de la cadena CBS Dan Rather, que va haver de dimitir quant els bloggers van revelar que els documents sobre el servei militar del president G.W. Bush usats en el seu programa per tal d'atacar-lo eren falsos. Després Jeff Gannon, un suposat periodista col·locat pel govern Bush a les rodes de premsa per tal de fer-li la gara gara. I finalment Eason Jordan, un alt executiu de la CNN, a qui se li va "escapar" un comentari sobre que els periodistes van ser un objectiu militar pels soldats dels EUA a Irak. [Llegir més a: Crece la lista de periodistas 'cazados' por la blogosfera].


El paper dels quaderns de bitàcoles

Últimament s’està discutint sobre el que estan aportant els grans quaderns de bitàcoles al periodisme. Alguns, sobretot als EUA, els acusen de no tenir credibilitat, d’estar molt polititzats i de servir més per a fer mal, intencionadament, a personatges públics amb les mateixes arts que la pitjor premsa rosa, que per a difondre informació.

José Cervera d’El Mundo, veu les coses d’una manera molt crítica: “Buena semana para los blogs como herramienta de cacería política. Y mala semana para quienes desean un espacio de participación ajeno a los partidismos y las ’vendettas’”. [Llegir més a: Blogs: tiempos de ojo por ojo y diente por diente].

La escriptora i periodista Magda Bandera, comenta que en el seu blog s'hi sent més lliure. "Me permite escribir sobre temas que no interesan a los medios de comunicación tradicionales por motivos ideológicos o económicos. En mi bitácora escribo con total libertad de contenido, forma y extensión", indica. I destaca dues qualitats: "la inmediatez" i la possibilitad de "contactar con los lectores, que opinan, debaten y envían sus propias informaciones". També rebutja amb rotunditat que aquest mitjà sigui un risc. "Las relaciones humanas se están empobreciendo, pero no por culpa de la cibernética precisamente (..) hace mucho más daño la televisión, que no permite interactuar". [Llegir més a: Los 'blogs' llenan la red de polémica].

Per a Margaret Romao, de blogcritics.org, "Els blogs podrien ser el més important que ha succeït al periodisme des de la invenció de la televisió però només si els bloggers es sotmeten als mateixos estàndards de responsabilitat que esperem dels mitjans de comunicació tradicionals". [Llegir més a: Tales of the Coming Media Powershift].
Comentaris
Ningú vol perdre quota de poder..
(Anònim)  21/02/05 (20:38)
Els mitjans de comunicació tradicionals i els polítics ja tremolen perquè arriba un nou canal d’informació que no poden controlar. Ja sabem com els grans grups periodístics n’estan de polititzats, i fa gràcia que siguin aquests els que acusin dels seus propis pecats ara a tota la comunitat de bloggers.

Les bitàcoles són el que són, és la veu individual de cada persona que s’expressa en un quadern per a qui ho vulgui llegir. No és ni pretén ser cap contrapoder. Però la por que provoca la veu d’una gran massa de persones que es poden comunicar directament entre si els fa por, i són ells mateixos els qui assignen aquest suposat rol obscur i perillós per tal de fer-nos entrar la por al cos.
Digues la teva *
Informació Relacionada
Per temes
Des del punt de vista de la tecnologia
Internet
Des del punt de vista de l'empresa, i legal
Periodisme, comunicació
Des del punt de vista local i de les persones
Estats Units d'Amèrica
Casa, personal