A partir d'un recorregut històric per les diferents estructures físiques de les ciutats, arribem al segle XXI, en què les ciutats posseeixen tots els subsistemes crucials dels organismes vius: esquelets estructurals, diverses capes de pell protectora i sistemes nerviosos artificials. En aquest context, per crear la nova intel·ligència de les ciutats, cal combinar el programari amb les xarxes de telecomunicacions digitals, la intel·ligència integrada de manera ubiqua i els sensors i identificadors.

El cotxe urbà és un exemple de les aportacions que pot fer una ciutat intel·ligent a la mobilitat personal, d'una forma còmoda, barata i sostenible per als ciutadans. Aquest prototip és un cotxe urbà net, compacte i eficient, que es plega i s'encaixa com els carretons de la compra i que mentrestant es carrega elèctricament.

(..)

És impossible predir el futur de les ciutats i realment poc sensat intentar-ho. D’una banda, hi ha massa incerteses i contingències aleatòries. D’altra banda, hi ha un efecte d’indeterminació; les mateixes intervencions relacionades amb el futur de les ciutats –prediccions, profecies, advertències, jeremiades, propostes utòpiques, ciència ficció a l’estil de Minority Report i altres de semblants– tenen el potencial per a canviar el pensament i, per consegüent, els futurs que tracten. Però els dissenyadors i urbanistes poden suggerir útilment futurs possibles i mostrar com es poden aconseguir.

(..)