en proves
Contingut
27 de novembre del 2007
Democràcia cibernètica
La democràcia dels nous temps s’assentarà en una ciutadania anomenada cibernètica, capaç de fer d’Internet un espai per al debat polític. La plaça pública digital planteja reptes però també incomptables possibilitats per a la construcció de noves realitats polítiques.
Vota:
  • Actualment 4 sobre 5
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Si en els darrers anys una cosa ha canviat la nostra manera de percebre la realitat aquesta ha estat Internet. La confiança en la immediata obtenció de dades i la possibilitat il·limitada de rebre i buscar informació ens ha fet confiats i ens ha donat la sensació que ho poden saber tot a l’instant, i que tampoc té gaire sentit aprendre res de memòria, ja que tot és a la xarxa i en qualsevol moment en podem disposar; (..). Crec que és al Fedre on Plató, en boca de Sòcrates, posa objeccions a l’art de l’escriptura, tot perquè aquesta debilita la memòria i per tant el pensament: facilita que es treguin fora del subjecte els coneixements i conceptes que abans portava dintre seu, cosa que fa exterior allò que abans formava l’entranya de la subjectivitat i la deixa desvalguda. L’escriptura, com Internet, és una tecnologia, i com bé va observar algú, tots els invents que produeix l’home no són sinó òrgans, altres maneres de donar forma a les nostres formes, apèndixs per als nostres sentits, (..) així, els llibres i Internet són representacions de la memòria, cervells artificials més ràpids i exactes que les nostres ments eixelebrades.

Si percebem, doncs, la realitat a través d’aquests nous òrgans, passem a veure també la política d’una altra manera. La disponibilitat immediata de qualsevol informació ha deixat enrere aquella frase tan ridícula, escoltada mil vegades en boca d’articulistes i tertulians: “Vagi a les hemeroteques i ho veurà...”. (..) Internet amb això també ha estat d’una utilitat palmària, basta teclejar uns quants mots i totes les declaracions, opinions i invectives reapareixen, vives i punyents, acusadores.

El portal de vídeos YouTube s’ha convertit en un poderós instrument de propaganda: tot queda allà enregistrat, qualsevol declaració política està a l’abast de qui vulgui buscar-la. Els prosèlits d’un determinat partit creen canals on pengen els moments estel·lars dels seus líders (..); els opositors, en canvi, busquen afamegats les ficades de pota (..). És com en una partida d’escacs, on del que es tracta és d’endevinar les debilitats del contrari i castigar-les.

Seran les imatges i les declaracions tothora presents les que acusaran els polítics. Ja no haurien de poder parlar tant a la lleugera davant el poder omnívor dels cervells artificials; aquests haurien d’obligar la concreció i a la cautela. Ara que pel que es veu arriba el temps de la “desafecció” catalana cap al conjunt d’Espanya i que tenim les eleccions a prop, és el moment d’afinar la sensibilitat i no deixar que res se’ns escapi de les declaracions dels polítics: que els vots des de Catalunya seran decisius en la formació del govern de Madrid és cosa sabuda. La democràcia dels nous temps s’assentarà en una ciutadania anomenada cibernètica, capaç de fer d’Internet un espai per al debat polític, més enllà d’un ús privat o comercial. La plaça pública digital planteja reptes però també incomptables possibilitats per a la construcció de noves realitats polítiques. Haurem de saber aprofitar aquests nous òrgans, per mitjà dels quals serà impossible fer callar les opinions divergents.
Comentaris
Digues la teva *
Informació Relacionada
Per temes
Des del punt de vista de la tecnologia
Internet
Des del punt de vista de l'empresa, i legal
Política
Des del punt de vista local i de les persones
Impacte sobre les persones i l'entorn